Sobre la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència

Aquest missatge serà poc emocionant i bastant feixuc pel fet de fer servir el llenguatge administratiu, però és la manera de poder informar-vos amb exactitud de la situació. Tampoc pretenem fer una valoració de com de justes o injustes poden ser aquestes lleis, sinó tan sols oferir a les famílies interessades informació el més exacte possible del marc legal i administratiu actual a Catalunya.

La llei d'Infància aprovada recentement no és més que l'actualització de la llei vigent actualment (ho podeu compravar al DOGC núm. 2082-02.08.1995 i el BOPC http://www.parlament.cat/activitat/bopc/08b720.pdf#page=3) .

Així que estem igual que estàvem.

I com estem?

Doncs, reconeguts per la LEC (Llei d´Educació de Catalunya), però mancats de normativa. És a dir:

1a tasca (reconeixement legal, acabat): Parlar amb els diputats del Parlament per aconseguir ser reconeguts per llei. A la LEC se'ns reconeix i, a més a més, s'estableix que el Departament d´Educació ha de:

1- crear un registre on inscriure'ns i

2- desenvolupar la normativa per tal que els nostres fills puguin aconseguir les titulacions necessàries sense penalització d'edat.

El nom oficial de la nostra opció educativa és “educació bàsica obligatòria en la modalitat no presencial” (pel fet de no estar presents en cap centre educatiu). Aquesta idea de presentar la nostra opció educativa com una escolarització no presencial la va suggerir Juan López, del Ministerio de Educación, en una de les primeres entrevistes amb ALE, ja fa anys. La idea és permetre la legalització de la nostra opció educativa sense contradir les altres lleis que perjudiquen la no escolarització. En el BOPC que recull el procés de la formulació de la LEC, sí que s'explica que es canvia el nom d'“educació en família” (el que havíem proposat) pel d'“educació no presencial”.

2a tasca (regulació, pendent): Ja no hem de parlar amb el Parlament, sinó amb el Departament d´Educació, que són els encarregats de recollir l'“encàrrec” de la LEC de crear i desenvolupar la normativa pel registre i l'obtenció de titulacions. Aquí és on estem concentrant l'energia els socis de la Coordinadora.

Al marge del Departament d'Educació, ens hem entrevistat també amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania (equivalent a Serveis Socials). Aquest departament va deixar clar que la nostra opció educativa és un tema del Departament d'Educació i no seu (amb l'excepció, de que una família s'ampari en la nostra opció i no atengui els seus fills, el que sí seria absentisme i abandonament).

Sobre la “nova" llei d'Infància:

No han anat "a per" nosaltres. Els fragments de la llei que han creat alarma són pràcticament idèntics als de la llei del 1995, i molt semblants als d'altres comunitats com ara Madrid, Andalusia i Galícia. Ni tan sols han actualitzat l'import de les sancions segons l'IPC, senzillament els han traduït de pessetes a euros.

Això no vol dir que estiguem meravellosament, sinó que seguim tal i com estàvem fa un mes o dos. I segurament igual que fins mig any després de les properes eleccions (soms 4 gats i els nostres vots no importen massa).

Sobre l'ambigüitat de la llei:

El que s'ha aconseguit fins ara és només un primer pas. Penseu que només per a obtenir el reconeixement de la LEC han calgut molts anys de feina, entrevistes, cites, propostes, etc. I ja sabem que tots aquests processos són molt lents. Queden encara molts anys de feina.

Soms conscients també que el reconeixement legal no implica el reconeixement social (que els homosexuals tinguin per llei el dret a casar-se no ha impedit que alguns alcaldes s'hi hagin negat). Fins i tot, en aquells països on la nostra forma d'educar està explícitament reconeguda per llei com “educar en casa” les famílies estan continuament lluitant per a defensar els seus drets davant la intromissió dels poders públics i d'aquests adorables veïns que es preocupen dels teus fills.

A Catalunya, els governants estan força més preocupats pels joves i els infants en risc d'exclusió social i marginalitat, que per les famílies que eduquem a casa. Així que, a més a més de la ambigüitat de totes les lleis i normatives (si no fos així: de què viurien els advocats i els que ens roben “legalment”?), el nostre reconeixement legal haurà de compartir escena amb una normativa que permeti a les autoritats intervenir en els casos de joves i infants en situació de risc de marginalitat. I això durant tot el temps que el tema dels infants en situació de risc de marginalitat preocupi a les autoritats (que no sembla que vagi a ser poc).

En resum:

Encara que és evident que no podem relaxar-nos davant la situació actual, des de la Coordinadora no veiem motius especials per espantar-se davant la nova llei més del que ja espantava l'anterior. Mentre no canvïi la situació actual continuarem centrant els nostres esforços en aconseguir la regularització (el que hem explicat al segon punt: tasca pendent) i en recolzar les famílies que escullin aquesta opció. Encara queda molt per a fer.

Esperem haver aclarit una miqueta la situació a Catalunya (com a mínim a aquells que hagin tingut la paciència de llegir-se tot això!). I desitgem també que, al compartir amb vosaltres el camí que hem recorregut pugui servir en algun punt a les altres comunitats autònomes per avançar en el reconeixement i la regulació de l'educació en família. Tot i que cada societat i cada administració tenen les seves peculiaritats i pot ser que allò que ens funciona a Catalunya no funcioni en altres llocs.

No hem volgut entrar en la polèmica de si és just, injust, indignant o no, com legislen els polítics (la veritat és que, a aquestes alçades, tots tenim ja una opinió ben formada). La nostra única intenció amb aquest text és informar de la situació a Catalunya compartint amb vosaltres l'experiència adquirida durant aquests anys d'entrevistes i cites amb els que legislen en el nostre país.

Si us interessa, podeu trobar més informació referent a aquesta llei i a altres lleis similars a l'Estat espanyol, al blog de la Madalen Goiria La opción de educar en casa, en una entrada titulada La polémica en torno a la modificación de la ley catalana de protección a la infancia y a la adolescencia.

I això és tot. Aprofitem per agrair el suport i ànim que hem rebut de tantes famílies (catalanes i d'altres comunitats) en el nostre pesat i lent treball amb l'administració. És un plaer estar en contacte amb famílies que lluiten per ser feliç i disfruten criant fills feliços. És evident que encara que sigui dur ser minoria, de moment ens compensa en escreix.

Educar En Família - Coordinadora Catalana per al Reconeixement i la Regulació de l´Educació en Família